Transparencia alimentaria

Avui comença tot és una pel·lícula francesa de 1999 que descriu els interiors de l’escola pública. Aquesta pel·lícula mostra la grandesa dels servidors públics, mestres, en una realitat complicada.

El bloc que avui començo també pretén mostrar els interiors, la cuina, del control alimentari. El treball que fan els inspectors de sanitat, que actuen garantint la seguretat alimentària i la protecció de la salut de les persones consumidores.

Periòdicament es produeixen a Espanya episodis d’alertes alimentàries que produeixen moltes persones afectades i fins i tot alguna mort. Ens preocupem per consumir aliments saludables, però també hauríem d’estar interessats a consumir aliments segurs.

Intoxicació per l’oli de colza, més de 20.000 intoxicats l’any 1981. Salmonel·losi per consumir pollastre rostit, prop de 3.000 persones malaltes l’any 2005. Intoxicació per Listeria en carn metxada i altres productes carnis el 2019, amb més de 200 afectats , 4 morts i 6 avortaments.

Quan apareixen aquestes crisis alimentàries es produeix una manca de confiança dels consumidors en la seguretat alimentària i en els controls a què està sotmesa la indústria alimentària. Però la veritat és que tenim un gran nivell en el control alimentari. Però aquest nivell s’ha de conèixer, així, incrementar la confiança.

Qui verifica que els controls que es fan són correctes?

La legislació europea preveu que des de la Comissió Europea es realitzin auditories als Estats membres per verificar el compliment dels sistemes de control oficial. Però el consumidor també hi pot participar.

La legislació de transparència ens converteix tots els consumidors en auditors del control oficial. Tots podem verificar si les autoritats sanitàries exerceixen les competències en seguretat alimentària de manera correcta.

L’any 2014, al congrés de celebració del 20è aniversari de l’Associació de Veterinaris i Higienistes de Catalunya (AVHIC), Javier Domínguez, director veterinari i cap de la Unitat d’Estratègia de Malalties transmeses per aliments de la Food Standards Agency del Regne Unit ens explicava el nivell de transparència a què estaven obligats els serveis de control alimentari al Regne Unit. Allà consideraven que tota la informació generada a les actuacions de les administracions era pública i qualsevol persona podia sol·licitar tenir accés.

Ens sorprenia que fins i tot els correus electrònics enviats entre els Serveis d’inspecció podien ser sol·licitats per qualsevol ciutadà. Era difícil de creure, però a casa nostra s’acabava d’aprovar una Llei de Transparència que ens apropava a la resta de països d’Europa.

En un país esquitxat per casos de corrupció i obscurantisme, de sobte, teníem el dret a saber com es prenien les decisions públiques, on es destinen els diners públics i si les administracions actuaven de manera correcta o arbitràriament afavorint els “amics”.

L’any 2016 és clau en el dret d’accés a la informació pública al control alimentari. Es publicava  Resolució 119/2026 de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública de Catalunya (GAIP) que donava la raó a una periodista que va demanar, acabada d’estrenar la nostra Llei sobre Transparència, l’any 2015, a l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), tota la informació relativa als resultats i incompliments d’higiene de les darreres inspeccions i controls sanitaris realitzats als restaurants de la ciutat de Barcelona.

Com…? L’ASPB considerava que aquesta informació no tenia rellevància ni interès públic i que podia afectar els interessos econòmics dels restaurants amb deficiències en higiene.

La GAIP va dictaminar que:

“és qüestionable que mereixin protecció interessos econòmics i comercials que es fonamenten en l’incompliment de prescripcions determinades per l’ordenament jurídic i que aquest mateix fet afavoreix els que les obtenen positives, ja que incrementen la confiança dels consumidors cap a ells”

i va obligar a facilitar aquesta informació. La informació la va publicar la periodista Neus Vidal al diari “el País” el 19 de novembre de 2016. La veritat és que, després de la publicació, no es va produir cap alarma social.

A partir d’aquesta resolució favorable a l’accés a la informació pública de les actes d’inspecció dels establiments alimentaris, el consumidor té més fàcil l’exercici del dret a saber.

Tots som consumidors i tots paguem amb els nostres impostos els organismes de control. Tenim dret a saber com actuen aquests organismes, com prenen les decisions. Com a ciutadans, la política, entesa com tot allò que passa i ens afecta fora del nostre domicili, i l’exercici de la democràcia, ens permet la participació en els assumptes públics.

Hauríem de participar més en els assumptes públics i no només cada 4 anys votant a unes eleccions. Tots podem incrementar el nivell de seguretat alimentària, ja que el fet que les actes i els informes de les inspeccions siguin públics estimulen l’augment del nivell de qualitat d’aquests documents que redacten els inspectors dels serveis de salut pública.