Transparencia alimentaria

Els ingressos per la inspecció d’escorxadors : 70 milions d’euros? A on són? El negoci de la carn – primera part.

L’any 2021 es van sacrificar a Espanya 60 milions de porcs, 5 milions de caps de bestiar boví, 700 milions de pollastres…

Si es cobressin totes les taxes per la inspecció veterinària s’ingressarien més de 70 milions d’euros a les arques públiques de la sanitat.

La legislació obliga les comunitats autònomes a cobrar aquestes taxes.

La realitat ens mostra que més de la meitat daquest import no es cobra.

Canales de ternera en cámara frigorífica

 

¿Com es financia la inspecció veterinària? 

¿Qui controla el benestar dels animals que arriben als escorxadors?

¿Qui realitza la inspecció de la carn?

A Espanya, la inspecció veterinària l’estableix la Unió Europea i és la mateixa per als 27 països membres. Aquesta legislació imposa uns controls sanitaris i també obliga el finançament per part dels operadors econòmics

Tenim el Reglament (UE) 625/2017, relatiu als controls i d’altres activitats oficials realitzats per garantir l’aplicació de la legislació sobre aliments (Reglament sobre controls oficials). És una normativa que exigeix ​​als Estats a complir amb uns controls per garantir la seguretat alimentària i alhora obliga que aquests controls es financin a través de taxes per les inspeccions.

La legislació europea pretén evitar que els costos d’aquesta inspecció siguin aportats pels governs. És a dir, que les finances públiques, els ciutadans, no suportin aquests costos. Per això, estableix unes taxes que han de pagar els operadors econòmics de la indústria de la carn, fonamentalment escorxadors i sales d’especejament, habitualment gestionats per grups empresarials privats.

La normativa no ha canviat des de l’any 2004. Després de 20 anys, aquestes taxes s’estan aplicant? S’estan cobrant? Si preguntem, a les respostes observarem, que a Espanya no s’estan ingressant les taxes per la inspecció sanitària als escorxadors de manera adequada.

 Per quin motiu els costos de la inspecció veterinària no es traslladen als operadors econòmics?

 Per què es financen aquests controls amb els pressupostos de la sanitat pública?

Els costos de la inspecció veterinària no es traslladen als operadors econòmics, com obliga la normativa comunitària. S’utilitzen uns diners que es podrien destinar a altres despeses de la sanitat pública.

A Espanya són els governs autonòmics els que han d’ingressar les taxes per la inspecció veterinària. Cada comunitat autònoma té la competència de legislar sobre les taxes i els preus públics a través dels seus parlaments.

La legislació és molt clara des de l’any 2004, quan es va publicar el Reglament (CE) 882/2004 del Parlament Europeu i del Consell relatiu als controls i d’altres activitats oficials realitzats per garantir l’aplicació de la legislació sobre aliments (Reglament sobre controls oficials ). Aquest reglament indicava la manera de calcular els costos d’inspecció, i si no es calculaven, establia uns imports mínims a cobrar mitjançant taxa.

A Espanya, l’única comunitat autònoma que ha fet un estudi dels costos de la inspecció veterinària és Catalunya. La resta de comunitats autònomes s’acull als imports mínims que preveu el Reglament europeu.

La Unió Europea, establia el 2004 una flexibilitat per a determinades empreses, si complien aquests requisits:

Pesando una canal de cerdo con una romana
  • El tipus d’empresa que es tracti i els factors de risc pertinents
  • Els interessos de les empreses amb escasa capacitat
  • Els mètodes tradicionals de producció, transformacií distribució
  • Les necessitats de les empreses situades en regions amb limitacions geogràfiques especials 

Posteriorment, l’any 2017 es va publicar el Reglament (UE) 2017/625 del Parlament Europeu i del Consell relatiu als controls i d’altres activitats oficials realitzats per garantir l’aplicació de la legislació sobre aliments (Reglament sobre controls oficials).

Aquest, ja no tan nou reglament, manté les mateixes obligacions en relació amb els costos i les taxes corresponents. I, fins i tot, anys després, es continuen mantenint els imports de les quotes mínimes i conceptes que han de tenir en compte les taxes.

A la taula comparativa següent entre la legislació del 2004 i la del 2017, es mostren els requisits que han de tenir els establiments perquè puguin disminuir l’import de les taxes.

                             2004                                  2017
b) els interessos de les empreses amb escasa capacitata) els interessos dels operadors amb un volum de negocis reduït
c) els mètodes tradicionals de producció, transformació i distribuciób) els mètodes tradicionals de producció, transformació i distribució
d) les necessitats de les empreses situades en regions amb limitacions geogràfiques especialsc) les necessitats dels operadors situats en regions amb condicionants geogràfics específics
a) el tipus d’empresa de que es tracti i els factors de risc pertinentsd) l’historial dels operadors en quan al compliment de les normes sobre seguretat alimentària i benestar animal

Veiem que ara s’hi afegeix l’historial dels operadors econòmics en el compliment de les normes de seguretat alimentària i benestar animal.

Les comunitats autònomes compleixen la seva obligació de recaptar aquestes taxes d’inspecció?

Observant les lleis de taxes i preus públics de les 17 comunitats autònomes, destaca el Parlament del País Basc. És l’únic parlament autonòmic que a la Llei de 2023 es compleix íntegrament amb la normativa europea.

Per altra banda, tenim el Govern de les Illes Balears. Aquest govern autonòmic que, tenint una llei de taxes que estableix les quotes que han de pagar els operadors econòmics, no cobra taxes. No es cobren aquestes taxes, incomplint la seva pròpia Llei, la Llei 2/1997, de 3 de juny, de taxes de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Aquesta Llei, aprovada pel Parlament balear, fixa els imports a cobrar, però el govern no cobra aquestes taxes.

El reglament de control oficial

El Reglament que estableix els controls de seguretat alimentària que han de fer tots els països que componen la Unió Europea, per garantir la seguretat alimentària de tots els consumidors, també pretén abordar com s’han de finançar els costos del control oficial.

La majoria dels governs autonòmics compleixen les obligacions del control oficial però no compleix les obligacions de finançar els costos del control esmentat.

Sembla que les autoritats autonòmiques encarregades del control oficial estan molt interessades a realitzar de manera exquisida la seva funció de garantir la seguretat alimentària, però com si el tema econòmic, de finançament del control alimentari, no anés amb ells.

Tot això passa i continua passant, fins i tot tenint aprovat el “Document d’orientació sobre taxes als controls oficials” aprovat a la Comissió Institucional de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN) el 17 de desembre de 2021.

Així doncs, els representants autonòmics de seguretat alimentària s’han posat d’acord a complir uns requisits mínims. Però aquests requisits no s’estan complint.

Els lletrats dels diferents parlaments autonòmics quan elaboren o modifiquen les lleis sobre taxes, desconeixen la normativa europea i els acords que han arribat a la Comissió Institucional de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN) les autoritats sanitàries?

En aquest document que estableix uns requisits mínims, es reafirmen els requisits que estableix el Reglament, però també marca un percentatge màxim de deducció que és del 80%

Quines són les comunitats que permeten un percentatge de deduccions superior al consensuat per tots els governs autonòmics?

Galícia i la Rioja, amb un percentatge de reducció que arriba al 95% i Aragó i el País Valencià amb un percentatge de reducció del 90% superen els criteris que van acordar ells mateixos.

Taula de reduccions màximas

CCAADeducció màxima
GALÍCIA95,00%
LA RIOJA95,00%
ARAGÓ90,00%
C. VALENCIANA90,00%

 

Canales de cordero
CCAADeducció màxima
CASTELLA I LLEÓ80,00%
NAVARRA80,00%
R. DE MÚRCIA80,00%
ANDALUCIA75,00%
CANÀRIAS75,00%
EXTREMADURA75,00%
CASTELLA – LA MANXA70,00%

 

CCAADeducció màxima
MADRID70,00%
P. ASTÚRIAS70,00%
CATALUNYA66,00%
PAÍS BASC50,00%
BALEARS30,00%
CANTÀBRIA30,00%

 

Aquests són algunes de les conclusions de l’estudi sobre les taxes d’inspecció, de moment… Continuarà a la segona part. 

Les dades publicades són les vigents a les diferents lleis autonòmiques sobre taxes i preus públics a data 1 d’abril de 2023. Altres dades han estat recollides a partir de sol.licituds d’accés d’informació pública.