Transparencia alimentaria

A les Canàries la nit comença a les 15:00. Així ho contempla el Parlament de les Illes Canàries quan legisla sobre l’horari diürn. El negoci de la carn – segona part

Si observem la redacció prevista per Llei de Taxes i Preus Públics de Canàries:

Reducció per horari regular diürn: la reducció es pot aplicar quan, en el període impositiu, el subjecte passiu ha dut a terme l’activitat que necessita la presència permanent del servei veterinari oficial entre les 07.00 hi les 15.00.

 A la primera part del negoci de la carn exposava la curiosa manera que els diferents parlaments autonòmics legislaven en compliment del Reglament (UE) 625/2017, relatiu als controls i altres activitats oficials realitzats per garantir l’aplicació de la legislació sobre aliments (Reglament controls oficials). Normativa que exigeix ​​als Estats a complir amb uns controls per garantir la seguretat alimentària i alhora obliga que aquests controls es financin a través de taxes per les inspeccions.

La majoria dels parlaments apliquen aquestes deduccions, com per treballar en horaris determinats, per tenir una activitat planificada i estable, per aportar personal d’ajuda a la inspecció o per col·laborar en lanàlisi de la triquina. Cap d’aquestes deduccions està prevista al Reglament comunitari R 625/17 (UE).

Deduccions per activitat en determinades franges horàries

Ja hem vist com a Canàries per realitzar l’activitat entre les 7.00 i les 15.00 els establiments poden deduir un 5% de les taxes totals. A Aragó, per l’activitat entre les 5.00 i les 22.00 s’apliquen deduccions del 22,50%, sempre que es treballi de dilluns a divendres.

La Rioja aplica un 30% per fer el sacrifici entre les 6.00 i les 15.00 i al Principat d’Astúries si es treballa entre les 7.00 hores i les 18.00, un 30%.

A Catalunya, per treballar entre les 6.00 i les 22.00 els operadors poden reduir els seus tributs en un 25%.

Galícia estableix que entre les 6.00 i les 22.00 la deducció és del 5%, i a més hi ha una altra deducció del 20% per horari regular de l’administració: en aquells establiments on l’horari regular de l’activitat es desenvolupi en dies feiners, exclosos els dissabtes, entre les 7.45 i les 15.15 hores.

Deduccions per activitat planificada i estable

Per conèixer amb una anticipació de 7 dies els horaris de sacrifici en què cal inspecció veterinària, Andalusia permet una reducció del 30% de l’import de les taxes. La regió de Múrcia un 25% si es pot planificar l’activitat amb 5 dies d’antelació i a Catalunya un 25% si els horaris es coneixen 3 dies abans.

Castella-la Manxa aplica un 20% però en la seva legislació no indica la dada fonamental, que són en quants dies s’ha de planificar l’horari de sacrifici.

Deduccions per personal de suport

Tenim comunitats, com Castella-la Manxa que permet una deducció del 40% si l’escorxador aporta personal d’ajuda a les inspeccions. A Castella i Lleó per aquest concepte es permet un 25% de deducció.

Deduccions per col·laboració en l’anàlisi de la triquina

A Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid s’aplica una deducció del 20% si l’operador econòmic es fa càrrec de l’anàlisi de la triquina als escorxadors de bestiar porcí.

Deduccions per subministrament d’equips de protecció individual (EPI)

A la Comunitat de Madrid els escorxadors que subministren els equips de protecció individual al personal veterinari es poden deduir un 25% del total de la quota de les taxes que els corresponien.

Aquí, en el quadre d’aquest enllaç es poden veure els ingressos i deduccions en cada comunitat autònoma en els anys 2019 i 2020.

Podem conèixer si els governs autonòmics estan aplicant correctament les deduccions en aquests establiments?

Per respondre aquesta pregunta, vaig exercir el dret a l’accés a la informació pública. El resultat no va ser del tot satisfactori, ja que vaig sol·licitar informació a les 17 comunitats autònomes i només vaig rebre resposta a allò sol·licitat a 7. A les altres 10 (59%) vaig haver de presentar una reclamació en els consells de garanties del dret d’accés corresponents . Hi ha administracions que no entenen la importància de facilitar l’accés a la informació pública i posen traves.

La pregunta pretenia donar resposta a conèixer l’import de les quotes que van haver de pagar els operadors econòmics dels escorxadors d’Espanya els anys 2019 i 2020, allò que realment van pagar i les quantitats que es van deduir. De les 13 comunitats que he rebut resposta, tenien que ingressar 60.492.775 milions d’euros, però només van ingressar 32.993.454 €, el 55%. És a dir, que més de 27 milions d’euros no es van ingressar. Per les respostes rebudes, tret d’alguna excepció, s’ha exercit poc control per comprovar si les deduccions aplicades eren les correctes. Alguns d’aquests milions deixats d’ingressar es podrien haver dedicat a enfortir el control de la seguretat alimentària?

Què val sacrificar un porc en un escorxador? I un xai?

Les lleis de taxes i preus públics, a la majoria de CCAA comparteixen imports, però destaquen dues comunitats per tenir les tarifes més elevades. A Catalunya i a la Comunitat Foral de Navarra cada porc costa 1,35 euros, mentre que a la majoria costa 1 euro. A Aragó, 1,03 €. Un 34% més és el que costa sacrificar un porc a Catalunya que a la seva veïna Aragó.

 El 2021 es van sacrificar a Catalunya 24 milions de porcs i a l’Aragó 11 milions. Amb aquestes diferents taxes no seria estrany que veiem els propers anys com s’incrementa el sacrifici a Aragó en detriment de Catalunya. Aquesta taxa tan alta a Catalunya té una explicació. Però la comentaré en un altre moment.

En el cas del sacrifici de xais

A Catalunya i Navarra 0,34 euros per xai, 0,26 € a Castella i Lleó i 0,25 € a Castella-la Manxa.

El sacrifici de bestiar boví

Aquí està molt complicat, ja que el Reglament comunitari marca quotes per boví jove i boví pesat i a Espanya cada comunitat ha interpretat boví jove i boví pesat de diverses maneres diferents:

Per els kg: Boví major i menor de 218 kg

Per l’edat: Boví major i menor de 24 mesos

Boví pesat i boví jove

Les tarifes a Castella i Lleó

Una altra dada curiosa són les tarifes a Castella i Lleó, 1 euro per porc sacrificat de dilluns a divendres i 1,5 euros si se sacrifica un dissabte o diumenge. I si el sacrifici es fa fora de l’horari regular diürn de 6 a 19 hores, s’aplica el gravamen següent:

 – 15,00 euros/nit/inspector assignat de dilluns a divendres.

– 15,00 euros/hora/inspector assignat en dissabte, diumenge o festiu.

A les actuacions extraordinàries dels serveis veterinaris oficials a demanda dels establiments, fora de l’horari habitual establert i autoritzat per a cada escorxador, addicionalment s’aplica aquest gravamen:

– 100,00 euros quota mínima.

– 30,00 euros/hora/inspector assignat. 

Almenys el Parlament de Castella i Lleó, en legislar, ha tingut en compte el principi del Reglament 625/2017 (UE) en traslladar el cost d’aquests serveis extraordinaris a l’operador econòmic i no a càrrec de les finances dels ciutadans de la comunitat.

Les dificultats d’aconseguir aquesta informació

Aquest article l’he realitzat exercint el dret a accedir a la informació pública.

La primera consulta la vaig fer el mes de juny del 2021. Ja fa dos anys i en algun cas encara no tinc la resposta.

A Aragó, les Canàries, Castella-la Manxa i la Comunitat Valenciana no ha estat possible accedir a la informació pública sobre aquests ingressos i les deduccions que han aplicat als escorxadors.

La resposta semblava fàcil, però pel que he observat, molts governs no fan un control correcte dels seus ingressos. Aquí he de felicitar el govern de la Junta d’Andalusia, que atenent la reclamació i la Resolució del Consell de Transparència i Protecció de Dades d’Andalusia CTPDA 654/2022, que va traslladar la pregunta a l’òrgan tributari de la Junta, va fer un esforç informàtic per poder facilitar la informació sobre la quantia de les taxes que van haver de pagar els escorxadors i les deduccions que van acceptar.

Comunitat Valenciana i el Consell Valencià de Transparència

La Comunitat Valenciana, tot i tenir el sistema d’ingressos i deduccions informatitzat no ha estat capaç de mostrar-ne informació. Tampoc l’òrgan independent que ha de garantir el dret d’accés a la informació pública, el Consell Valencià de Transparència mostra un mínim interès, ja que davant la resposta de la Conselleria de Sanitat en què respon que no posseeix aquestes dades, tampoc no deriva la pregunta a qui la pogués tenir, per exemple, l’administració tributària de la Generalitat Valenciana i publica la curiosa Resolució 236 de 7 d’octubre del 2022, afirmant:

“se deduce que nos hallamos ante datos que solo podrían obrar en poder de la administración, y de nadie más; de modo que no poseyéndolos ésta -por no haberlos elaborado- no cabe inferir que pudieran estar en poder de ninguna otra.”

El dret d’accés a la informació pública serveix per fiscalitzar els poders públics, en aquest cas per conèixer com es controlen els ingressos d’unes taxes obligatòries. Però realment, les administracions, tret de comptades excepcions, no mostren aquesta informació, o bé no responen al que es pregunta o utilitzen la via del silenci administratiu. Això fa necessari que calgui reclamar i la informació arriba amb anys de retard.

Aquí en aquest quadre es pot accedir a les tarifes del 2023 a cada comunitat autónoma.