Transparencia alimentaria

Intoxicació alimentària per consumir truita de patata en un restaurant. Alerta alimentària per listèria en un producte carni. Local amb condicions sanitàries deficients que cal tornar a inspeccionar. Aquests són alguns dels motius en què cal fer una inspecció de sanitat i cobrar les despeses. La Llei obliga a cobrar taxes per les inspeccions de sanitat addicionals i recuperar així els costos que han ocasionat aquests establiments. Es cobren aquestes inspeccions? Qui les paga? Quines són les comunitats autònomes que no les cobren? No sempre es cobren aquests controls addicionals.

Comencem el 2024 i hi ha coses que no canvien. Fa 20 anys que les autoritats sanitàries haurien de cobrar les despeses de les inspeccions de sanitat motivades per incompliments de la normativa que necessiten una inspecció nova. Els anys passen i aquest sistema de finançament no s’aplica. Qui paga les inspeccions de sanitat? A la majoria de les comunitats les paguem tots els ciutadans, dels nostres impostos, quan haurien de ser les empreses que provoquen aquests controls addicionals.

Quants anys més han de passar perquè totes les autoritats sanitàries cobrin les taxes a què obliga la legislació de control oficial alimentari?

La Llei obliga a cobrar taxes per les inspeccions de sanitat

A Espanya només estan complint amb aquesta obligació 7 comunitats: Andalusia, Canàries, Cantàbria, Catalunya, Extremadura, La Rioja i el Principat d’Astúries.

Les restants 10 comunitats: Aragó, Balears, Castella i Lleó, Castella – la Manxa, Comunitat de Madrid, Comunitat Foral de Navarra, Comunitat Valenciana, Galícia i les 2 ciutats autònomes: Ceuta i Melilla no estan repercutint aquests costos en els locals i indústries alimentàries que incompleixen la normativa.

Les autoritats d’inspecció alimentària són les que incompleixen la seva pròpia legislació. La legislació alimentària europea, Espanya inclosa, no només obliga a fer inspeccions, també obliga a cobrar-les en aquests casos.

 Estem parlant de milions d’euros que no es recapten. El Reglament (UE) 625/2017 de control oficial exigeix que les despeses que originin els operadors econòmics que incompleixen la normativa siguin repercutides als operadors econòmics i no siguin assumides pel conjunt de la població.

 Després veurem als informes anuals dels programes d’inspecció que no es compleix tota la programació inspectora per manca de recursos, i en canvi aquestes administracions sanitàries no estan recaptant allò que haurien de fer.

 El Reglament (UE) 625/2017 de control oficial 

El Reglament (UE) 625/2017 del control oficial descriu les obligacions de les autoritats competents com a supervisores i verificadores que els establiments estiguin complint amb els requisits d’higiene. Però aquest Reglament també parla de finançament:

Per reduir la dependència del sistema de control oficial de les finances públiques, les autoritats competents han de percebre taxes per recuperar els costos en relació amb els controls oficials que no s’havien previst originalment, i que hagin resultat necessaris arran de la detecció d’un cas d’incompliment per un operador durant un control oficial i s’hagin realitzat per avaluar l’abast i l’impacte del cas d’incompliment o per comprovar que s’ha esmenat l’incompliment.

Aquesta obligació no és nova, ja venia de l’anterior reglament de l’any 2004, el Reglament (CE) 882/2004 sobre controls oficials:

 Quan la detecció d’un incompliment doni lloc a controls oficials que excedeixin les activitats normals de control efectuades per les autoritats competents, aquestes imputaran les despeses derivades dels controls oficials addicionals als explotadors responsables de l’incompliment

 El paper de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN)

Tot això passa i continua passant, fins i tot tenint en vigor el “Document d’orientació sobre taxes als controls oficials” aprovat a la Comissió Institucional de l’AESAN el 17 de desembre de 2021.

Aquest document, a la seva introducció estableix que:

 La gestió uniforme a tot el territori nacional de l’aplicació de les taxes evitaria distorsions sobre els costos aplicats als operadors d’empresa alimentària als diferents territoris i per tant a la competència dels diferents productes.

Al nostre país, l’aprovació de taxes té reserva de llei i qualsevol tipus impositiu en format de taxes a qualsevol comunitat autònoma és valorat per la conselleria competent en matèria d’hisenda, i el govern d’aquesta comunitat ho proposa al parlament autonòmic perquè, a si escau, s’aprovi mitjançant una norma amb rang de llei.

Un dels objectius del document és:

 Proposar un marc harmonitzat en matèria de les taxes aplicades als controls i altres activitats oficials realitzats per les autoritats competents de les comunitats per garantir el compliment de les exigències establertes pel Reglament de control oficial de manera coordinada.

 A la vista dels fets exposats, aquest objectiu no s’està aconseguint.

 Quins tipus d’actuacions de control s’haurien d’estar cobrant?

Totes les que no estan previstes i siguin necessàries, per exemple, per comprovar si s’han complert les mesures correctores proposades, o les motivades per establiments que han provocat una alerta sanitària o una intoxicació.

Però hi ha una premissa que tampoc no es compleix. Les autoritats sanitàries, per poder cobrar aquestes despeses extraordinàries, han de conèixer prèviament totes les inspeccions no previstes que s’han hagut de fer per aquests motius. He de dir, que a la majoria de comunitats no es disposa d’aquesta informació prèvia.

 Quin és l’import d’aquesta taxa?

La normativa és clara . Les autoritats han de calcular els costos per poder aprovar l’import de la taxa. Catalunya és la única comunitat autònoma que ha fet un estudi de costos.

 On es paga més? A Catalunya és a on l’import és més gran, 157,80 euros, seguida d’Andalusia amb 124,25 euros.

Després ve Astúries amb 95,89 euros, les Canàries amb 89,73 euros i Extremadura amb 42,29 euros per cada hora d’inspecció. A la Rioja, l’import varia depenent del nombre de treballadors de l’establiment, des de 15,87 euros, sense cap treballador fins a 54,41 euros si en tenen més de 100.

 Les dades exposades han estat recollides a partir de sol·licituds d’accés d’informació pública (Legislació sobre Transparència).

I per acabar, donat que les autoritats sanitàries de les comunitats i ciutats autònomes, encara que aprovin un document que és molt clar, després no ho apliquen, llanço a l’aire unes preguntes:

 Quin ha de ser el paper de l’AESAN per uniformitzar els costos d’aquestes inspeccions que han de pagar les empreses del nostre país? Per què no s’estan cobrant aquestes taxes? Qui té la potestat coercitiva per obligar les comunitats autònomes per ingressar pels conceptes en què estan obligades?

Pots suscriure't per rebre els articles que publico

8 + 2 =