Transparencia alimentaria

“El olor del aceite era muy fuerte pero no desconfié porque me lo vendió una persona de confianza”. Aquestes són les declaracions d’una de les persones que han denunciat l’últim frau de l’oli d’oliva. Nova alerta per oli d’oliva. Estem més a prop d’una nova síndrome tòxica?

La última alerta s’ha publicat aquest 2023. Al 2022 es va declarar una altra alerta. La història es repeteix? Està en perill la seguretat alimentària?

“La envasadora andaluza, tuvo registro sanitario en su día, pero se dio de baja, por lo que es clandestina y no tiene control sanitario, y solo eso ya es un motivo de inmovilización. Además, los envases están mal etiquetados, con número de registros que no existen y otros que proceden también de Andalucía, pero entran a través de Portugal, con un número de registro de ese país, por lo que se dio traslado a la Agencia Española de Salud Alimentaria para que se pusiese en contacto con las autoridades lusas”. Aquestes són les declaracions del subdirector de la Qualitat Alimentària de la Junta d’Extremadura a l’Agència EFE.

En dos anys, dues alertes per venda d’oli d’oliva sense garantia sanitària.

Com pot confiar el consumidor que quan compra una garrafa d’oli etiquetada com a oli d’oliva verge extra és així i no és un engany?

Les administracions avisen el consumidor? De la mateixa manera que rebem alertes i ens adverteixen d’allò que ens hem de fixar quan rebem un SMS o un correu electrònic fraudulent, podríem rebre informació per poder distingir una etiqueta enganyosa d’una que no ho és? 

Cada setmana apareixen marques noves d’oli d’oliva no apte per al consum humà. Un bon exemple de transparència consistiria a mostrar com és l’etiquetatge d’aquest oli no apte per al consum humà i quins enganys podem trobar en aquestes etiquetes.

Què opinen els envasadors i productors honrats? Com es pot conèixer en qui podem confiar? Es troben a faltar aquestes opinions dels productors responsables que treballen d’una manera escrupolosa i garantint la seguretat alimentària.

“Es presenten casos d’una malaltia rara. Cada dia se’n coneixen nous casos. Es consideren diferents teories. Emmalalteixen persones de totes les edats”. Així, es va conèixer l’inici de la intoxicació més gran de la història, més de 20.000 afectats i més de 3.000 morts. La intoxicació alimentària per consum d’oli de colza, la síndrome tòxica.

Se’n diu intoxicació per oli de colza, però en realitat, es venia com a oli d’oliva. Era un oli adulterat. Com en les alertes alimentàries recents, es venia oli d’oliva adulterat.

Hi continua havent alguns empresaris que barregen olis de diversos orígens, fins i tot amb olis no aptes per al consum humà, com els olis llampants.

Quines actuacions duen a terme les administracions perquè no es repeteixin aquests fraus?

Què tenen en comú les respostes de les administracions actuals amb les del 1981?

Evitar crear alarma?

Ara les autoritats adverteixen que no és cap problema de salut. Aquest text apareix al comunicat de la Junta d’Andalusia: “Fins avui no s’han identificat cap perill que suposi un risc per a la salut”.

El 1981 també es transmetia “Ens preocupa molt més la psicosi col·lectiva que s’ha creat, que la malaltia mateixa”. I es culpava la premsa.

Declaraciones del Ministro en la intoxicación por aceite de colza
Es menos grave que una gripe- Declaraciones en prensa
Retall del diari “La Vanguardia del 21 de juny del 1981
Retall del diari “La Vanguardia” del 22 de maig del 1981

No hauríem d’oblidar què va passar l’any 1981, quan uns empresaris van utilitzar barreges d’olis que contenien uns compostos químics, les anilines, per vendre’l com a oli d’oliva.

Actualment encara hi ha més de 20.000 persones que pateixen les seqüeles per l’enverinament per la Síndrome de l’Oli Tòxic. Les associacions d’afectats, com que la “plataforma seguim vivint” segueixen denunciant l’oblit de les administracions cap a ells.

https://plataformaseguimosviviendo.blogspot.com/

Síndrome tòxica per consum d’oli de colza

Va ser l’1 de maig del 1981 quan es produeix la primera víctima de la intoxicació. Un nen de 8 anys de Torrejón de Ardoz. No va ser fins al 10 de juny que els símptomes que apareixen als afectats s’atribueixen a una intoxicació per oli adulterat.

Va actuar la justícia, però la seva actuació podria haver estat diferent. La primera sentència va ser l’any 1989 i, després de reclamacions, apel·lacions i altres artefactes legals, passant des de la sala penal de l’Audiència Nacional al Tribunal Suprem, la darrera sentència va ser el 1997. Van haver de passar 16 anys.

Protestas tras la sentencia del síndrome tóxico
Foto de Marisa Florez al Diari “El País” 20-5-1989

El funcionament de l’Administració de Justícia hauria pogut ser millor. El ministeri fiscal estimava que els fets no eren constitutius de delicte i sol·licitava la lliure absolució dels acusats i l’advocat de l’Estat, com a responsable civil subsidiari, va estimar que no procedia declarar la responsabilitat civil de l’estat, en no ser els fets realitzats, els funcionaris constitutius de delicte, segons es desprèn de la decisió de la primera sentència.

L’any 1997  el Tribunal Suprem va condemnar el director del Laboratori Central de Duanes, M.H.B. com a autor d’un delicte d’imprudència temerària, amb resultat de mort i lesions i com a funcionari que era, va declarar a l’Estat com a responsable civil subsidiari també de la totalitat de les indemnitzacions.

Anem a veure els fets provats en aquestes sentències. Actualment, ens podriem trobar amb alguns d’aquests fets semblants als de l’any 1981?

Fets provats:

“En 1980 se encontraba prohibida la venta a granel de aceite y sin etiquetas, así como también la venta ambulante y domiciliaria de los aceites comestibles y era obligatorio el empleo de envases con precinto y marca registrada. La venta en espacios abiertos, mercadillos dependía de las disposiciones de cada ayuntamiento.”

“En este mercadillo existía un puesto de venta de aceites y aceitunas, regentado por C.P. , con licencia fiscal y municipal de Alcorcón, en el que además de otros aceites se vendía aceite en garrafas sin etiqueta, procedente de R.A.E.L.C.A. Además en gran parte de los puestos del mercadillo se vendía junto con otros productos aceite en garrafas de 5 litros sin etiqueta.”

“Ninguna venta ambulante, ni en mercadillo consta que fuese detectada por personal del Ayuntamiento, de aceite en garrafas, sin etiqueta, no incoándose ningún expediente sancionador.”

“Además, en gran parte de los puestos del mercadillo se vendía junto con otros productos aceite en garrafas de 5 litros sin etiqueta. También existían personas que vendían de forma ambulante, por la calle estas garrafas de aceite, como S.G. que hacía el reparto de garrafas compatible con su trabajo, como cobrador de autobuses. Ninguna venta ambulante, ni en mercadillo consta que fuese detectada por personal del Ayuntamiento, de aceite en garrafas, sin etiqueta, no incoándose ningún expediente sancionador. Tampoco consta que realizase ninguna visita o inspección a la empresa RAELCA, cuya la licencia municipal de apertura solicitada como se ha mencionado en 1979, no fue resuelta hasta 1982, cuando pasados estos hechos fue denegada.”

Els industrials de l’oli d’oliva van aprendre la lliçó? A la vista dels fets de l’any 2022 i de l’any 2023 en què s’han produït dues alertes alimentàries per adulterar l’oli d’oliva, sembla que encara hi ha industrials i comercialitzadors d’olis que utilitzen pràctiques no correctes.

Es pot repetir una intoxicació per consum d’oli adulterat com la que va passar el 1981 amb l’oli de colza?

Podria ser que sí. Continuem exposats a que empresaris manipulin barreges d’olis sense cap control sanitari. Per què no preguntem a les autoritats sanitàries on s’han detectat aquestes contaminacions? Podem preguntar quins són els controls que fan els productors i distribuïdors d’aquests olis.

Si preguntem a les autoritats de consum de la regió de Múrcia, responsables de la vigilància per evitar fraus alimentaris, la resposta és que no poden facilitar informació perquè: “La informació sobre el frau que han comès aquests empresaris podria perjudicar els interessos econòmics de la empresa”. 

Per què es compra aquest oli adulterat? Pel preu? El consumidor no sap llegir una etiqueta? La veritat és que l’etiquetatge d’aquests olis té poques incorreccions i cal dedicar-hi un esforç considerable i tenir coneixements elevats per detectar on és l’engany.

A l’etiqueta apareix la denominació “Oli d’oliva verge extra”. És a dir, dels millors olis que podem trobar. Pel que fa al preu, no hi ha res a objectar, ja que el preu depèn de l’oferta i la demanda i en principi, si la denominació és “oli d’oliva extra”, això és el que ens hauríem de trobar a les garrafes.

Si analitzem l’etiqueta d’una de les marques d’oli adulterat, veiem que s’indica elaborat per:….. i una sèrie de números que no sabem què volen dir.

També veiem un telèfon mòbil, amb la llegenda: Distribuït per… i un número de telèfon mòbil.

A l’etiqueta falta el nom i l’adreça del responsable de l’oli. Només coneixem el número de telèfon mòbil. Fent una cerca per Internet ens trobem que aquest número apareix a la pàgina web d’un municipi de la província de Badajoz. Sorpresa! Un oli no apte per al consum humà apareix a la web municipal d’un municipi d’Extremadura.

Sembla que hi ha un cert interès a fer pràctiques no correctes amb l’oli. I no sembla que les administracions siguin efectives per prevenir aquestes conductes.

A mesura que passen els dies, van augmentant el nombre de marques d’oli afectades, ja són 17 marques. El missatge que publiquen és que a les anàlisis realitzades han detectat barreges d’olis amb olis llampants, que no estan autoritzats per al consum humà. També publiquen que no hi ha cap perill per a la salut.

Per què afirmen que no hi ha perill per a la salut si no es pot garantir l’origen dels olis? És el missatge principal per evitar l’alarma social, però l’experiència ens demostra, com ja va passar amb la síndrome tòxica, que al consumidor se li ha de mostrar la informació amb transparència, no simplement amb el missatge típic de “no hi ha cap perill per la salut”.

Per què no publiquen els responsables d’aquestes pràctiques fraudulentes detectades el 2023, com ho van publicar l’alerta del 2022? Amb aquesta informació el consumidor podria estar més atent amb aquestes indústries i no tornar-hi a confiar.

Ens hem oblidat dels milers d’afectats que encara pateixen les seqüeles per la ingestió de l’oli de colza contaminat i també ens oblidem que la història es repeteix. El fet de conèixer qui realitza les accions fraudulentes facilitaria que el consumidor tingui confiança en els serveis d’inspecció i els industrials honrats podrien vendre els seus productes sense necessitat de competir amb els que se salten la llei i posen en perill la salut dels consumidors.

L’escenari pot canviar. La “Taula de Coordinació de la Qualitat Alimentària· va aprovar el 21 de març una guia per a la campanya especial de lluita contra el frau de l’oli d’oliva i de pinyolada que es durà a terme durant l’any 2023. L’objectiu d’aquesta guia coordinada per el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), és oferir recomanacions basades en l’experiència dels serveis de fraus de les comunitats autònomes i del mateix ministeri perquè la programació i l’execució de les inspeccions sigui tan eficaç com sigui possible.

La guia identifica les instal·lacions d’especial interès on es poden produir fraus difícils de detectar, estableix recomanacions per dur a terme els controls i assenyala els punts crítics per a cada tipus d’instal·lació.

Per a l’any 2023, en el marc del Programa Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària (PNCOCA 2021-2025), les comunitats autònomes han programat 697 controls al sector de l’oli d’oliva i l’oli de pinyolada basats en una avaluació del risc i en el nombre d’operadors, cosa que suposa gairebé un 6% més que l’any anterior i controlar aproximadament un 20% d’operadors.

Esperem que aquestes actuacions ajudin a incrementar la credibilitat al sector de l’oli d’oliva i el control oficial i puguem consumir oli d’oliva amb plena seguretat.