Transparencia alimentaria

Segona intoxicació en el mateix restaurant. El salmó va ser la causa de la intoxicació? Per què Sanitat no inspecciona tots els restaurants a Espanya? Si exercim el dret a l’accés a la informació pública del control alimentari en aquest restaurant, comprovarem que les intoxicacions no només van ser 2, sinó 3 en menys d’un any. El juliol del 2022 per Sushi amb Salmonel·la. Al novembre de 2022 per Salmonel.la. El març del 2023, de nou per Sushi amb Salmonel.la i provocant la intoxicació a 64 persones.

La transparència alimentària, practicant el dret d’accés a la informació pública, ens dona llum en casos com el d’aquesta intoxicació en un restaurant.

L’exercici del dret d’accés a la informació pública ens permet accedir a tota la informació que té l’administració, per tal de saber com l’administració actua i de quina manera utilitza els recursos que són de tots els ciutadans. Així, sabem que no només van ser 2 intoxicacions, van ser 3. I que el salmó no va ser l’únic que no estava correcte. Les condicions higièniques eren deficients, els rentamans de lavabos dels empleats no tenien el mínim que han de tenir. La manipulació de productes crus es feia a la mateixa superfície que es treballa amb productes llestos per al consum. Aliments que necessiten conservar-se a la nevera es mantenien a temperatura ambient. I moltes més irregularitats. Finalment, que després de 3 intoxicacions l’administració el va tancar.

També sabem que uns treballadors portadors asimptomàtics de Salmonel·la van poder contaminar un aliment i produir els brots d’intoxicació alimentària.

Conèixer com han actuat els inspectors de sanitat i els serveis de vigilància epidemiològica ens dóna confiança en l’administració que vetlla per la nostra protecció de la salut com a consumidors.

Per què aquesta intoxicació es repeteix fins a tres ocasions?

Perquè aquest establiment de restauració no s’inspecciona. Les úniques inspeccions que ha tingut aquest restaurant són a conseqüència d’una intoxicació.

A Espanya, Sanitat, no inspecciona tots els restaurants? Per què?

Per respondre a la primera pregunta, vaig demanar accés a les actes d’inspecció d’una mostra de restaurants dels diferents municipis d’Espanya. Els restaurants seleccionats eren de dues cadenes de menjar ràpid. Una cadena americana de menjar ràpid i una cadena de menjar de tapes espanyola. En algun municipi també es va buscar restaurants tradicionals.

De les respostes rebudes, he constatat que, a Catalunya, els ajuntaments de 2 capitals de província, Girona i Lleida no han realitzat control oficial als establiments de restauració seleccionats de la mostra. Municipis turístics com Castell – Platja d’Aro i Salou tampoc no havien realitzat cap tipus de control ni inspecció sobre aquests establiments minoristes de la seva competència.

L’ajuntament de Castell – Platja d’Aro informa que: “no té la capacitat per detectar les mancances en matèria d’higiene i seguretat alimentària. A Salou el restaurant no estava inscrit al registre. He de destacar que un cop va tenir constància de l’existència, l’ajuntament de Salou va inspeccionar l’establiment.

A la ciutat de Barcelona, ​​dos establiments d’aquestes cadenes de restauració tampoc no havien estat inspeccionats, ja que no estaven inscrits al Registre. En aquest cas, els establiments són a menys d’un kilòmetre de l’ajuntament, i no són de recent obertura.

Aranjuez, a la Comunitat de Madrid,  en un establiment de la cadena de restauració de menjar ràpid, no se’n tenia constància, no estava inscrita i per això no estava sent controlada. Portava 5 anys funcionant.

Fuente Librilla a la Regió de Murcia, hi ha un restaurant amb més de 4 anys funcionant sense registre ni controls.

Al municipi de Lleida, un establiment de restauració de menjar ràpid. Porta anys funcionant. Tampoc està registrat i no s’ha realitzat cap inspecció.

La llista d’ajuntaments de Catalunya que no fan cap tipus de control sobre la seguretat alimentària als seus establiments detallistes, carnisseries, peixateries, bars i restaurants és llarga.

Per què Sanitat no inspecciona tots els restaurants?

Hi ha dos motius principals. El primer és per manca de recursos d’algunes administracions. El segon perquè el restaurant no està inscrit al registre sanitari autonòmic corresponent.

Analitzem el primer motiu: La manca de recursos de les administracions. Hi ha administracions que decideixen prioritzar altres despeses. La seguretat alimentària no es prioritza.

Aquest problema s’aguditza a Catalunya. La Llei de Salut Pública que va aprovar el Parlament de Catalunya el 2009 atorga la competència al control alimentari del comerç de venda al detall, inclosa la restauració, a l’administració local. Els petits ajuntaments segur que tenen més dificultats, però a la manca de recursos veig fàcil solució: La cooperació de les Diputacions Provincials.

Les Diputacions Provincials

Se solucionaria el problema si les Diputacions Provincials cooperen, amb els municipis, assistint tècnica, jurídica i econòmicament en la seguretat alimentària de les competències municipals, com està realitzant la Diputació de Barcelona. Cal recordar que una de les competències de les Diputacions és: “L’assistència i la cooperació jurídica, econòmica i tècnica als Municipis, especialment els de menor capacitat econòmica i de gestió.”

També es poden utilitzar altres fórmules. A Catalunya, algun municipi, com Salou, contracta a una empresa privada per a realitzar les inspeccions. A la comarca de la Garrotxa, un consorci del Consell Comarcal, és qui porta a terme les inspeccions.

El segon motiu de la manca d’inspeccions és la no inscripció al registre sanitari autonòmic d’establiments de venda al detall, inclosa la restauració.

Els registres sanitaris de les comunitats autònomes

Tots els establiments de comerç al detall, des de l’any 2011, han d’estar inscrits als registres de les autoritats competents de les comunitats autònomes establerts a aquest efecte, prèvia comunicació o declaració responsable, de l’operador de l’empresa alimentària a les autoritats competents del lloc dubicació de lestabliment.

Han passat més de 10 anys i veiem que hi ha establiments no inscrits.

Això se solucionaria si els diferents òrgans de les administracions compartissin tota la informació. Segur que els establiments no registrats paguen els tributs corresponents, com els de recollida d’escombraries. Només caldria creuar dades perquè afloressin els no inscrits.

L’octubre del 2019, Miguel Ángel Gavilanes de la Fundació Civio, va publicar els resultats de la investigació  “Consulta los locales de comidas de Madrid que fallaron su último control de seguridad alimentaria”.

A la investgació es mostren els resultats de les inspeccions. Civio publicava el resultat de les inspeccions d’aquells locals inspeccionats. A l’article que esteu llegint, mostro que hi ha locals de menjars que no s’inspeccionen i dels que mai podràs conèixer el resultat de les inspeccions.

L’exercici del dret d’accés a la informació pública ens permet conèixer que hi ha establiments de comerç de venda minorista, incloent-hi els restaurants, que no tenen cap mena de control quant a la seguretat alimentària.

Penso que les autoritats sanitàries no haurien de mirar a un altre costat quan veuen que hi ha establiments que mai no tindran una inspecció i que tots estem exposats a patir una intoxicació provocada en aquests llocs fora del control.

No cal esperar que passin desgràcies. Les administracions haurien d’exercir les seves competències ja. Portem pocs mesos de la constitució dels nous ajuntaments i diputacions. Ara és una oportunitat, principalment a Catalunya, per a que els 947 ajuntaments i les diputacions de Tarragona, Lleida i Girona, cooperin, i exerceixin les seves competències, seguint amb l’exemple de la Diputació de Barcelona.

Practica el dret d’accés a la informació pública

Vols conèixer el nivell d’higiene del teu restaurant favorit?  Aquí t’ofereixo una guia que t’ajudarà a accedir al que mostra la transparència en el control alimentari.

Pots subscriure't per rebre els articles que publico

5 + 4 =