Transparencia alimentaria

Soc l’Isidre Ferran Allué, veterinari. Vaig néixer a Barcelona el 30 de maig de 1962. Vaig estudiar veterinària a Saragossa, entre els anys 1980 i 1985. He viscut a Vic (Osona) durant més de 30 anys. Actualment visc a la comarca de la Selva (Girona).

Aficionat del running. Durant uns anys vaig dedicar-me a participar a les maratons de les principals ciutats d’Europa, tenint la meva marca personal a Berlín, el 2001.

Després de treballar un temps dedicat a la clínica d’animals de companyia, vaig conèixer el treball a l’administració pública, primer a la inspecció d’animals i carns a escorxadors i anys. Més tard en altres camps de la seguretat alimentària.

He viscut la transformació i la millora dels establiments alimentaris. Des dels meus primers anys d’exercici, l’any 1987 com a inspector veterinari, he estat testimoni del gran salt qualitatiu en l’evolució de les condicions de seguretat alimentària als establiments, des de la dècada dels 80 a l’actualitat.

L’any 1993 juntament amb altres companys vaig col·laborar en la constitució de l’Associació de Veterinaris Higienistes de Catalunya (AVHIC), amb l’objectiu de formar-nos i compartir experiències entre els veterinaris de l’administració i els que treballaven a l’empresa privada. Aquesta associació complirà aviat 30 anys d’existència.

Una fita destacada va ser la implantació de les actes d’inspecció digitals. A partir d’aquell moment, va començar la transparència de les actes d’inspecció, ja que tota l’organització tenia a la vostra disposició les actes de tots els inspectors. Fins aleshores, només tenien accés a les actes, l’inspector, les persones interessades i un nombre reduït de persones.

L’any 2019 vaig finalitzar els estudis del Màster Universitari d’Administració i Govern Electrònic i al treball de fi de màster vaig analitzar la resposta dels governs de les 17 comunitats autònomes a peticions d’accés a les activitats de control i inspecció a la cadena alimentària. Més de la meitat dels governs autonòmics van denegar l’accés a les actes d’inspecció per motius poc clars. Aquesta resposta em va motivar en treballar en incrementar la transparència en el control alimentari.

Com a servidor públic, crec que l’exercici de la transparència ens ajuda a treballar millor. Potser és molest haver de respondre a les sol·licituds de la ciutadania, ja que tots ens podem equivocar, i a ningú li agrada que una actuació millorable surti a la llum. Però saber que totes les actuacions que realitzem poden ser fiscalitzades ens ajuda a treballar amb un estàndard de qualitat més gran. 

Segueix-me a LinkedIn