Transparencia alimentaria

Practicant el dret d’accés a la informació pública veiem respostes de silenci i d’opacitat de les autoritats sanitàries. Ens trobem amb autoritats sanitàries que prioritzen els interessos econòmics dels propietaris dels establiments alimentaris a la transparència de les activitats de protecció de la salut, juntament amb altres arguments.

La legislació sobre transparència en els controls oficials de seguretat alimentària permet l’exercici del dret d’accés a la informació pública, i així saber com es realitzen els controls sanitaris, la manera com les administracions sanitàries utilitzen els recursos públics. En definitiva, conèixer la manera com es dediquen els diners públics, de tots els consumidors, en la protecció de la salut.

QUÈ TROBEM EN LA INFORMACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS?

La transparència ens mostra com s’adeqüen les inspeccions a allò que disposa el Reglament (UE) 2017/625, sobre controls oficials . Així, sabem quins són els serveis d’inspecció que actuen d’una manera més diligent, i quins necessiten millorar.

Per exemple, quan una autoritat sanitària, com la Junta de Castella – La Manxa, respon: “No ha calgut aixecar acta d’inspecció en les 10 inspeccions realitzades” està mostrant que l’actuació a la inspecció se separa del que estableix el Reglament esmentat, ja que aquesta normativa obliga a que “sempre” quedi documentada i registrada la finalitat del control, els mètodes utilitzats i el resultat del control.

També, el dret d’accés a la informació pública ens mostra que, amb certa freqüència, els establiments no estan registrats, i per això no es sotmeten a cap control.

I veiem, autoritats sanitàries d’ajuntaments amb competències en el control sanitari dels establiments de venda al detall, que no exerceixen cap control sobre els establiments dels quals són competents a garantir la seguretat alimentària, com l’ajuntament de la ciutat de Lleida, que respon a una sol·licitud d’accés així:

– En aquests anys no hi consta cap acta d’inspecció.

– Com que no consta cap inspecció, no s’ha pogut avaluar el risc d’aquest establiment.

-Tampoc no consta la inscripció d’aquest establiment al Registre municipal

Però, així mateix, arribem a conèixer les administracions que actuen de manera modèlica, com la Diputació de Barcelona, que té un servei de cooperació als municipis de la província de Barcelona, en seguretat alimentària, amb un resultat excel·lent.

QUI RESPON AMB EL SILENCI A PETICIONS DE TRANSPARÈNCIA?

Hi ha administracions que mostren poc respecte a la transparència i no responen a les sol·licituds d’accés a aquesta informació pública. Se serveixen del silenci administratiu com a resposta negativa. Aquest silenci es podria valorar com una manca de consideració als ciutadans que pregunten, que volen saber, estan en el seu dret.

Les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla abusen del silenci. També hi ha governs autonòmics que utilitzen la figura del silenci administratiu i no responen, com les Canàries, Cantàbria, Galícia i Extremadura.

AUTORITATS SANITÀRIES QUE PRIORITZEN ELS INTERESSOS ECONÒMICS

Els governs autonòmics de Castella – La Manxa, el País Basc i la Rioja responen les sol·licituds, però no permeten l’accés a les actes i informes de les inspeccions perquè prioritzen els interessos econòmics dels operadors dels establiments a la transparència en les activitats del control oficial alimentari, o al·leguen altres motius per no mostrar aquesta informació, com conèixer les actes d’inspecció perjudica les activitats de control.

ARGUMENTS PER DENEGAR L’ACCÉS A LA INFORMACIÓ

Alguns dels arguments que es fan servir per denegar l’accés a la informació pública són:

– L’accés a les actes pot revelar informació sobre la manera de procedir de les actuacions inspectores dutes a terme sent totalment perjudicial per a la finalitat de prevenir i controlar els il·lícits administratius en matèria de seguretat alimentària, podent obtenir patrons de conducta del personal d’inspecció per beneficiar-los.

– Els inspectors estan obligats de manera estricta a complir el deure de sigil professional

– La informació emparada pel secret professional inclou les dades la difusió de les quals seria perjudicial per a l’objectiu de les activitats d’inspecció, investigació i auditoria, la protecció dels interessos comercials d’un operador o de qualsevol altra persona física o jurídica o la protecció de processos judicials i de serveis d’assessorament jurídic.

– Amb relació a la còpia de les actes sol·licitades, es comunica que l’accés a aquestes està limitat per l’art. 14.1.g) de la Llei 19/2013 ja que la informació continguda a les actes suposa un perjudici per a les funcions administratives de vigilància, inspecció i control

– La persona sol·licitant no té la condició d’interessat, per la qual cosa no tindria el dret que se’ls traslladi de les actes en els termes sol·licitats en formar part aquestes de certs expedients en què no es té aquesta condició.

– Aquest tipus d’accessos, si es generalitza, pot afectar o interferir negativament en el grau de col·laboració que mostrin en el futur les empreses inspeccionades, ja que seran conscients que el contingut generat en el curs de la relació entre l’autoritat sanitària i l’operador podria ser objecte de divulgació a tercer.

– Les actes d’inspecció tenen un caràcter intern i reservat, en la mesura que estan encaminades a investigar l’existència de possibles infraccions, podent iniciar un procediment sancionador. S’ha de garantir, per part de l’administració que la informació reflectida en aquests documents no transcendeixi ni sigui utilitzada més enllà d’aquella finalitat per a la qual es va obtenir.

– Divulgar el contingut de les actes d’inspecció, en què constin deficiències detectades pel personal inspector, afecta els interessos econòmics i comercials dels titulars dels establiments inspeccionats, pel possible dany a la seva reputació i imatge comercial i la consegüent pèrdua de confiança dels clients actuals i potencials.

– Facilitar la informació continguda a les actes suposa un perjudici per a les funcions administratives de vigilància, inspecció i control, no existint cap interès públic o privat superior que justifiqui el sol·licitant per concedir-lo, sobretot quan el lliurament de les actes es poden veure afectats drets dels inspeccionats als quals no se’ls ha sol·licitat el consentiment.

– No es pot concloure que el perjudici que es causaria a les persones interessades en els expedients seria concret i tangible, de donar-se accés al contingut íntegre a un tercer, del qual es desconeix per complet quin ús pugui fer d’aquesta informació i amb quins propòsits.

RECLAMACIONS DAVANT DELS ÒRGANS DE GARANTIA DEL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA

A Espanya, hi ha uns òrgans de garantia del dret d’accés, als quals podem acudir si no ens responen o no estem conformes amb la informació que rebem.

Les autoritats sanitàries de Canàries, Cantàbria, Galícia han estat requerides pel Comissionat de Transparència i Accés a la Informació Pública de Canàries, el Consell de Transparència i Bon Govern de l’Administració General de l’Estat i la Comissió de Transparència de Galícia, respectivament, a facilitar la informació pública sol·licitada.

Aquests òrgans de garantia, des de l’any 2016, amb la Resolució 119/2016 de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública de Catalunya, primera resolució en aquest sentit, exigeixen a les autoritats sanitàries facilitar l’accés a les actes i els informes d’inspecció amb els arguments següents:

El deure de confidencialitat en les relacions contractuals ad intra és diferent de les aplicables en matèria de dret d’accés a informació pública.

El mateix reglament europeu ja estableix un règim de publicitat activa sobre aquesta matèria, cosa que riba en bona mesura el límit de la confidencialitat que planteja l’administració autonòmica.

L’ús que l’interessat en faci el mateix, en aquest cas, segons intueix la Conselleria, un ús professional, sigui un motiu per a la seva denegació.

Aquest Consell considera que predomina l’interès públic sobre altres béns jurídics, derivat del coneixement de qüestions que tenen relació directa amb la salut pública. En supòsits com el que ens ocupa, hi ha un règim de confidencialitat interna administrativa però que no arriba ni restringeix de manera absoluta el dret general d’accés a la informació

Són interessants els arguments expressats a la Resolució 59/2023, de la Comissió Basca d’Accés a la Informació Pública:

– Resultaria qüestionable, tal com ja han assenyalat altres òrgans de garantia, que mereixin protecció interessos econòmics i comercials que es fonamentin en l’incompliment de prescripcions determinades per l’ordenament jurídic.

– Els interessos econòmics i comercials que es protegeixen han de ser els legítims, de manera que decau aquesta legitimitat quan deriven dels incompliments de la normativa higienicosanitària constatats en les inspeccions realitzades per l’Administració sanitària, aleshores indiferent, a l’efecte de l’accés a la informació pública, el perjudici econòmic o comercial que es pugui derivar de la inspecció i el que s’hi constata.

– No es pot obviar que, si bé l’eventual difusió dels resultats de les inspeccions higienicosanitàries pot perjudicar els interessos econòmics i comercials de determinats establiments incomplidors de la normativa vigent, aquest perjudici és més de l’actitud negligent dels establiments afectats que no pas de la difusió de la informació sol·licitada.

– La possible difusió de la informació demanada, a més de servir, si escau, a l’interès públic de la transparència i al dret d’accés a la informació pública, ho és en aplicació del principi general de transparència dels controls oficials establert per l’article 11 del Reglament CE 2017/625, relatiu als controls i altres activitats oficials.

– Seria també favorable a la salut pública i als drets dels consumidors i usuaris, en la mesura que tindrien elements objectius per escollir opcions de consum de serveis de restauració més adequades des del punt de vista de la salut pública, estimulant amb això una major diligència professional als bars, menjadors i restaurants en el compliment d’aquesta normativa.

– A més, la divulgació de la informació sol·licitada també contribuiria a facilitar el control de l’activitat inspectora de l’Administració, aspecte que, sens dubte, constitueix un element d’interès públic.

A requeriment d’aquests òrgans de garantia, les administracions que al principi no aporten la informació, l’acaben aportant, encara que resulta curiosa alguna de les consideracions, com la del govern autonòmic de la Junta de Castella-la Manxa, que fa aquest advertiment, una vegada facilitada les actes de les inspeccions:

• La informació facilitada té caràcter merament informatiu, sense que es pugui considerar com a “interpretació oficial” de la normativa vigent, ni se’n pugui derivar cap efecte jurídic vinculant.

Segons l’advertiment, aquesta autoritat sanitària:

Les actes d’inspecció no són documents públics que poden tenir efectes jurídics vinculants?

Què vol dir que el contingut d’una acta d’inspecció no és una “interpretació oficial” de la normativa vigent?

En fi, sembla que hi ha una manca de cultura en l’exercici de la transparència, que caldria millorar.
Les administracions públiques que encara tenen un recel a ser transparents, haurien de tenir present el preàmbul de la Llei 19/2013, del 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern:

Només quan l’acció dels responsables públics se sotmet a escrutini, quan els ciutadans poden conèixer com es prenen les decisions que els afecten, com es manegen els fons públics o sota quins criteris actuen les nostres institucions podrem parlar de l’inici d’un procés en què els poders públics comencen a respondre a una societat que és crítica, exigent i que demana participació dels poders públics.

    En aquest enllaç pots accedir a les pàgines web de les autoritats de seguretat alimentària del nostre país

    Pots subcriure't per rebre els articles que publico

    6 + 14 =